Has de pensar i esperar, i jutjar i sentir, i parlar i riure, i plorar i domir. Has de viure condicionat per les regles, pels motius, per les decisions, per l'atzar i per l'alegria, has de patir la tristesa i la por, la apatia i la agonia.
No podem ser lliures plenament, no podem perdre el cap quan voldríem fer-ho, no podem seguir un instint quan ens tornem bojos... però podem reflexionar, podem raonar, podem resignar-nos i seguir endavant.
No és l'entorn que ens condiciona, no és la vida que no ens ho permet. Simplement no ens van ensenyar a avançar sense destí.
En aquesta gàbia estreta i còmoda no podem pensar amb llibertat, i acabarem vivint enganyats, sentint que som ocells i creient que no podem volar.
